Va que la liem!

Anem a fer força soroll i a animar la vila i la comarca a fer pinya amb la colla!!!

El dia 8 de novembre, a la Diada del Roser, tenim un repte important: podem recuperar la condició de ciutat amb dues colles castelleres folrades. Enguany ho han assolit quatre capitals: Valls, Tarragona, Barcelona i Terrassa-. No pot ser que Vilafranca, la plaça més castellera, la capital de l'Alt Penedès, es quedi fora d'aquest rànquing honorífic. Hem de fer el possible per recuperar aquesta condició que vam perdre l'any passat i per poder-ho assolir necessitem l'ajut de tothom.

Us presentem el cartell de la Diada. Fem-lo córrer entre amics, amigues, familiars, parelles... Enviar un enllaç a aquest blog pot servir perquè tothom s'animi mutuament a fer pinya amb la colla i amb la vila.

El dia 8 els Xicots podem tornar a fer història!!!

Kinzena Poetika.

La setmana passada va ser la primera setmana de la Kinzena Poetika, quinze dies de poesia en diferents locals i espais de la vila, sempre lligats amb el tipus de recital poètic que s'hi farà. Un certamen que arriba a la seva novena edició amb el lema "Sempre hi haurà poesia".

A Cal Noi-Noi, la sala d'assaig, va acollir el recital de dissabte passat al vespre de la Kinzena, a càrrec de tres noies que, darrera el nom A Manta, van presentar l'espectacle Deixeu parlar la terra. Cal Noi-Noi feia goig, de veritat. I es van acabar les cadires, una seixantena de persones van venir a presenciar l'acte, de les quals només quatre érem de la colla. Amb el bar tancat, s'entrava al local pel llarg passadís lateral i s'arribava a un espai únic, íntim, silenciós i calm per sentir la música i la veu femenina descrivint-nos el patiment de la terra, la destrucció dels camps i de la forma de viure a l'horta valenciana, mentre observàvem fotografies que ens feien més propers els textos. L'acordió diatònic, la dolçaina, les simbombes i altres instruments també van sonar entre les parets que normalment acullen les veus i els crits de la colla al muntar un castell o, també, al celebrar-lo. Els aplaudiments, aquesta vegada, van anar a les tres noies que actuaven.

A més, dijous passat, el nostre actual cap de colla va ser protagonista de la Kinzena ja que va ser l'encarregat de cantar les Cançons de companyia, recital que va tenir lloc a l'Auditori del Vinseum. Eren ell, a la veu i guitarra,i el seu germà David, un crack tocant, al piano de cua. Va ser un recital preciós, de nivell, que va agradar molt als assistents i que va ser llargament aplaudit en una llarga ovació final. Felicitats, doncs, al cap de colla per la seva vessant musical que compatibilitza amb la castellera.

Punxa aquí i accedeix a un blog de poesia on es poden veure vídeos i poemes de la Kinzena Poetika. No us el perdeu!!!

La torre, versió light.

Ha tornat la torre, la de set. I en versió descarregada de pes. Per pujar-la dalt d’un folre. I a això anem per la Diada del Roser del proper dia 8 de novembre al migdia a la més castellera. Amb tot el peix venut –és la darrera sortida de l’any- anem a portar a plaça quatre de vuit, torre de vuit amb folre i tres de vuit. Si ho fem, Xicots i Xicotes, podrem mirar el futur amb molta esperança i creient en nosaltres mateixos. Si no ho fem, ens quedarà l’orgull d’haver-ho intentat i, d’això, els Xicots, si que podem dir que sempre n’hem tingut a cabassos: d’aquest orgull que ens fa ser persistents i perseverants malgrat les dificultats que ens trobem pel camí molt sovint.

Al Va de Castells del 20 d'octubre -que penjarem tan aviat com surti- hi podeu veure el resum de la diada de Montserrat i, punxant aquí hi podeu trobar la notícia dels tres castells de vuit pel Roser.

Ha tornat la torre, però ha tornat canviada respecte la primera que vam fer per Festa Major. Amb una dona a terços descarregant-la per primer cop a la història en aquesta posició. Històric, malgrat que els amics de Ràdio i Televisió de Vilafranca, o bé no se n’han volgut assabentar o bé ho han tapat adequadament, amb aquella flaire pudent que desprèn el tema -potser es pensen que no ens n’adonem-. Ja van minimitzar i silenciar el tema de què els Xicots estéssim a plaça el dia 30 (la foto de les participacions de loteria va per això, i com toqui ja veureu!) i ara ni mencionen aquest fet històric de l’Aina a terços, ni mencionen la figuereta de la torre de set (la d’altres colles si, és clar), ni ens mencionen al titular de la notícia (altres colles si, és clar), ni comenten cap detall de cap castell. En fi, simplement dir-ho amb claredat perquè no es pensin que som tontos, si és que s’ho pensen, perquè també entenc que qui ha de vetllar per coses d'aquestes, o té molta feina i no arriba o no està capacitat per fer-la o bé passa de tot. Una de tres. En definitiva, és l'etern debat del tracte que donen els mitjans de comunicació a cada notícia i la solució no la trobarem pas nosaltres.

Bé, al que anàvem. Queden TRES setmanes, TRES, pel Roser. Tenim els troncs del tres, quatre i de la torre molt bé. Tenim la canalla. Només ens falta gent. Posem en marxa la maquinaria (ara si que toca) per ser força colla a plaça el dia 8/11 al migdia i als quatre assajos que queden, en especial el del darrer divendres 6/11, però tots son importants (els assajos del 23/10, 30/10 i 4/11, també). Però portar gent i fer que es senti bé a la colla i que hi trobi bon ambient es tasca de tots i totes, del primer a l’últim de nosaltres. Us animem a posar-hi de la nostra part i que aquestes tres setmanes siguin verdaderament i únicament CASTELLERES, com als Xicots ens agrada.

El dia 8, tres castells de 8!!! Anem-hi!!! Força per a tothom!!!

De la Roser a Montserrat.

Vés per on sortim del cap de setmana on hem cel·lebrat els actes de la Roser i, aquest proper diumenge, al matí, anem cap a Montserrat, a fer-hi castells.

Els actes de la nostra patrona van anar força bé, sobretot l'ofrena, que va ser prou maca i emotiva, tot i que minuts abans de començar hi havia una mica de desorientació: que va primer, el parlament o el pilar? els grallers, hi son? Però bé, al final tot va anar molt bé i l'acte va ser bonic i prou emotiu. Vam tenir poema d'en Jacint Tomàs i parlament de l'Oriol Codorniu i pilar de quatre. Abans d'arribar el moment de l'ofrena, mossèn Jaume va fer una parada tècnica i va cridar els més petits a pujar al seu costat i a dir el seu nom i edat per megafonia, en una sortida de guió total... Va ser un dels molts gestos simpàtics que va tenir amb la colla.

Aquí podeu veure la notícia de TV Vilafranca.

L'endemà, la caminada, molt fluixa. Només dotze persones es van animar a fer el recorregut d'anada i set atrevits hi van afegir el de tornada. Poca participació, segurament l'hora de sortida, les 7:30 del matí, hi va influir bastant, així com el fet de ser un cap de setmana de pont i en el que no teníem castells. Malgrat tot, a dalt l'ermita, si que teníem comité de benvinguda, una vintena de persones més ens esperava amb refrescs i samarretes commemoratives. El propietari de la finca ens va obrir la porta d'aquest petita i bonica ermita, en terme ja de Sant Quintí de Mediona.

Una vegada més, felicitats a l'àrea d'activitats i a l'àrea de màrqueting, es van implicar d'allò més i ho van brodar. No cal dir noms perquè tothom ja sap qui son. Felicitats!!!

Recordeu que dissabte a la tarda també hi ha sortida a Santa Fe del Penedès, on actuem finalment en solitari. Hi hauríem de fer castells de set, per anar bé.

Gira que gira.

Darrers dies molt intensos, massa intensos. Passen coses, i més coses, i més coses...

El bar de Cal Noi-Noi: de cop i volta rebem la notícia de què la professional que ha portat el bar durant els darrers mesos no obrirà més, que ho deixa, que s'ha cansat i que, per diferents motius, ho deixa definitivament. Paral·lelament comencen a treure fum els mòbils, trucades i missatges demanant info, visites -inesperades- al local per part de persones interessades. Caram, les notícies volen a velocitat llum!!! (jo em pregunto sempre: perquè no volen igual de ràpid les bones notícies, o els horaris de les sortides que tenim, o altres que interessa molt que corrin?). De moment, oficialment, la Junta no hem dit res. Sabem la dificultat de solventar la situació de forma ràpida i ben resolta, però hi estem treballant de valent i, si podem, marcarem nosaltres el ritme dels esdeveniments. Pel bé del bar i, per extensió, de la colla.

L'acord de col·laboració amb Caixa Penedès: un bon acord que sorgeix a partir d'un pla de la Generalitat amb el títol genèric "Intercanvi de Nous Ciutadans" sota el qual, els Xicots, hem creat un projecte de tallers i xerrades per a persones recentment arribades al nostre entorn, siguin catalans o no. El projecte duu el títol "La colla castellera com a eina d'acollida". El més important és la interacció, l'intercanvi... i que serveixi per incrementar la base social de la colla. Haurem de fer molta campanya entre ajuntaments, entitats, instituts, escoles, associacions veïnals, etc. per assegurar la participació d'un nombre important de persones en aquestes activitats (en preveiem unes 200-250 persones en sis mesos) i ja hi tenim un dissenyador treballant-hi. Si es queden a la colla 40 o 50 persones, d'aquestes 200, això seria oxígen que ens permetria augmentar el nostre múscul social i casteller. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ja s'ha posat en contacte en nosaltres per demanar intercanvi d'informació de l'experiència i oferir-nos suport material.

Els nous estatuts de la CCCC: és un tema que pensem que farà parlar els propers mesos. Els Xicots hi hem presentat un document amb quatre al·legacions a sengles articles d'aquests estatuts, dues de les quals son al·legacions importants, de fons, i que van en el sentit de garantir la igualtat entre colles i la rotació de les mateixes en la Junta de l'entitat. No sabem quantes colles n'han presentat ni que han escrit però ens ha arribat a les orelles que molt poques, no més de cinc colles. Desinterès? Males dates per plantejar això? Manca de temps? Tema farragós? No ho sabem.

La roda no para de girar, i girar, i girar...