Sopar de Fi de Temporada

Vam ser prop de 200 persones, entre petits i grans, menys assistents que en anys anteriors. El local de Santa Fe va ser acollidor i, amb les taules muntades i la decoració, quedava prou xulo.

Durant la nit hi van haver els habituals parlaments de convidats institucionals, que també van fallar bastant en assistència, i tots els dirigents de la colla. Per part de l'Ajuntament va venir en Raimon Gusi, tinent d’alcalde i regidor de cultura, únic polític assistent a l'acte. Hi havia també en Josep Anton Pons, representant de Caixa Penedès.

Els reconeixements màxims de la colla, els Xicot Insígnia, van anar a parar a en Vicente Marcianes i a en Joan Manuel Otaes “Juanito”. En Vicente, casteller veterà, de tronc dels de tota la vida, que durant molts anys ho ha fet tot amb nosaltres i que ara, també, hi té un fill parant a dosos, en Sergio. En “Juanito”, com el coneix tothom a la colla, el baix de castells de vuit que representa el treball callat, sacrificat i constant per la colla. Ambdós van ser molt ovacionats i felicitats per la resta de companys -sobretot en "Juanito"- i van recollir el premi amb emoció.

Vam tenir més sorpreses com ara un pastís gegant amb un dibuix d’un tres de vuit -màxim castell assolit enguany- i el repartiment del record per a cada casteller, enguany consistent en una bossa d’esquena amb l’escut de la colla brodat. També es va projectar un vídeo amb imatges de la Festa Major 2009.

També es va fer arribar a tots els assistents el número 30 de la revista de la colla “Castells Vermells”. El sorteig del cap de setmana a un centre termal spa el va guanyar Elisabet Rodríguez. Una pluja de globus multicolor va donar inici a un animat ball que es va allargar fins tard i on més d'un va destapar del tot el seu costat marxós.

Notícia a TV Vilafranca.

Una loteria.

Es fa difícil escriure quelcom en circumstàncies tan tristes com en les que ens trobem, novament enguany, immersos els Xicots: l'Íker, el fill de na Mari, la soferta quint de castells de vuit, ens va deixar ahir, a l'any i mig d'edat. S'afegeix a altres familiars, excessius, de diversos membres amb camisa de la colla que han finit des de fa un any. Hom es pot imaginar que, a dos dies del sopar de la colla 2009, les ganes de fer-lo són nul·les i l'ambient no serà el de festa que tots desitgem, al contrari, igual que l'any passat ja va succeir amb la partida, a primers de novembre, de la nostra estimada castellera Ariadna.

Només fer arribar una forta abraçada als pares, germans, família i a tots i cadascú dels Xicots i Xicotes, per superar aquests duríssims moments de la millor manera possible. Malgrat tot, la vida continua, no s'atura mai, cal mirar endavant perquè no hi ha altra sortida.

Sense ànims de victimisme, ara només falta que enguany, amb tot el que ens ha arribat a passar (i no parlem només de desgràcies com aquesta sinó de molts altres fets dissortats), ens toqui la loteria. El volem escriure i en negreta: 03698. Si hi hagués un equilibri universal, hauria de passar.

Ànims.

Bé, bé, bé!!!

Molt bé, XICOTS!


Molt bé, XICOTES!


Ahir vam fer la millor actuació de la temporada a la darrera actuació: la nostrada Diada del Roser.

4 de 8 DESCARREGAT!!!

molt sòlid i segur

3 DE 8 CARREGAT!!!

llàstima que se'ns escapés

4 DE 7 AMB L'AGULLA DESCARREGAT!!!

sobradíssim

PILAR DE 5 FEMENÍ CARREGAT

va ser espectacular la facilitat amb què es va carregar i l'esbeltesa de l'espadat, que guapo!!!

Notícia a TV Vilafranca.

No vam complir tots els objectius, pèro podem estar contents... Tal i com va començar el matí, amb el vent gèlid i violent i l'absència, a darrera hora, de l'acotxador titular, podem sentir-nos molt satisfets.

Ja tot va començar fort divendres: a l'assaig conjunt amb els Nens del Vendrell es va veure el local ple de castellers i castelleres, feia goig de veure tanta gent i de sentir com es feia silenci a cada prova... Gràcies també, Nens!

S'ha vist que els castells hi són, però també que la colla hi és. Ahir bona assistència de camises a plaça i excel·lent organització de tots els actes -esmorzar i dinar de les colles- malgrat tenir el bar del local tancat per abandonament del prestatari del servei i haver de fer servir el passadís d'emergència per entrar i sortir del local. Paradoxalment, aquest inconvenient va servir per fer colla i molta gent es va implicar en el muntatge i desmuntatge del dinar. Moltes felicitats i també molts agraïments per tothom que va ajudar.

Hi ha un refrany que diu: Bé està el que bé acaba. Doncs res, dir que la temporada s'ha acabat, de manera correcta però sense poder tampoc dir que s'ha acabat a lo grande. Ha costat força tirar endavant els castells, molts entrebancs pel camí, però almenys s'ha acabat amb alegria i demostrant que la colla té aire i que hi ha conviccií i ganes per tirar-la endavant -i això, tenir-ho, és tot un luxe-.

Ara a disfrutar-ho, a sopar tots junts el dia 21 d'aquest mes a Santa Fe del Penedès, a participar de l'Assamblea General i a carregar ràpidament les piles perquè ens espera moltíssima feina des de ben aviat: per l'any que vé ja tenim plans molt engrescadors damunt la taula.

Endavant Xicots i Xicotes!!!

Som-hi Xicots i Xicotes!!!

SOM-HI XICOTS!!!

TOTS AVUI A ASSAIG!!!

TOTS DIUMENGE A PLAÇA!!!

Quin títol!!!

Atenció al títol d'aquesta notícia sobre la Heineken... No podria ser millor campanya per a la colla... Us imagineu? Vilafranquí: comença a pensar en vermell!!! A partir d'aquí es podrien fer nombroses variants amb més o menys sentit de l'humor: Vilafranquí, surt de la crisi, pensa en vermell!!! O també: La cervesa verda, ara també vermella!!! (recordant la genial campanya de les pomes i els pebrots...). Total, que ja està bé que, al verd, li contrapossin el color vermell, com als semàfors, a la fruita, a la borsa...

Xicots i Xicotes, convilatans i convilatanes, penedesencs i penedesenques, recordeu:

DEMÀ ASSAIG, A LES 21:30 h a Cal Noi-Noi (encara hi ets a temps de demanar el teu Forfait del Roser amb el premi d'un cap de setmana en un spa). Demà troncs de tres, quatre i torre de vuit "a tope".

I DIVENDRES, A LES 22 h, MÉS: peus, pinyes i folres, amb coca i cava al final.

A totes pel Roser!!!

Va que la liem!

Anem a fer força soroll i a animar la vila i la comarca a fer pinya amb la colla!!!

El dia 8 de novembre, a la Diada del Roser, tenim un repte important: podem recuperar la condició de ciutat amb dues colles castelleres folrades. Enguany ho han assolit quatre capitals: Valls, Tarragona, Barcelona i Terrassa-. No pot ser que Vilafranca, la plaça més castellera, la capital de l'Alt Penedès, es quedi fora d'aquest rànquing honorífic. Hem de fer el possible per recuperar aquesta condició que vam perdre l'any passat i per poder-ho assolir necessitem l'ajut de tothom.

Us presentem el cartell de la Diada. Fem-lo córrer entre amics, amigues, familiars, parelles... Enviar un enllaç a aquest blog pot servir perquè tothom s'animi mutuament a fer pinya amb la colla i amb la vila.

El dia 8 els Xicots podem tornar a fer història!!!

Kinzena Poetika.

La setmana passada va ser la primera setmana de la Kinzena Poetika, quinze dies de poesia en diferents locals i espais de la vila, sempre lligats amb el tipus de recital poètic que s'hi farà. Un certamen que arriba a la seva novena edició amb el lema "Sempre hi haurà poesia".

A Cal Noi-Noi, la sala d'assaig, va acollir el recital de dissabte passat al vespre de la Kinzena, a càrrec de tres noies que, darrera el nom A Manta, van presentar l'espectacle Deixeu parlar la terra. Cal Noi-Noi feia goig, de veritat. I es van acabar les cadires, una seixantena de persones van venir a presenciar l'acte, de les quals només quatre érem de la colla. Amb el bar tancat, s'entrava al local pel llarg passadís lateral i s'arribava a un espai únic, íntim, silenciós i calm per sentir la música i la veu femenina descrivint-nos el patiment de la terra, la destrucció dels camps i de la forma de viure a l'horta valenciana, mentre observàvem fotografies que ens feien més propers els textos. L'acordió diatònic, la dolçaina, les simbombes i altres instruments també van sonar entre les parets que normalment acullen les veus i els crits de la colla al muntar un castell o, també, al celebrar-lo. Els aplaudiments, aquesta vegada, van anar a les tres noies que actuaven.

A més, dijous passat, el nostre actual cap de colla va ser protagonista de la Kinzena ja que va ser l'encarregat de cantar les Cançons de companyia, recital que va tenir lloc a l'Auditori del Vinseum. Eren ell, a la veu i guitarra,i el seu germà David, un crack tocant, al piano de cua. Va ser un recital preciós, de nivell, que va agradar molt als assistents i que va ser llargament aplaudit en una llarga ovació final. Felicitats, doncs, al cap de colla per la seva vessant musical que compatibilitza amb la castellera.

Punxa aquí i accedeix a un blog de poesia on es poden veure vídeos i poemes de la Kinzena Poetika. No us el perdeu!!!