Resultats:
Vilafranca (29/08/09): p/4cam, 5/7, 4/7a, 3/7, p/5 Vilafranca (30/08/09): p/4cam, p/5 Vilafranca (31/08/09): t/7, p/6i, 4/7a, 3/8, p/5
Un cop passada la ressaca d'aquesta festa major, ja en el seu darrer dia, podem dir amb totes les lletres que ha estat molt bona per als Xicots.
A vigílies no arriscàvem ni un pèl i alçàvem uns castells de set pisos que tota la plaça va veure que anaven sobradíssims. Molt ben parats i amb bones mides. La consigna era no caure i reforçar mentalment la colla, que arribava tocada a plaça després dels fluixos resultats que portàvem -estem tenint un any difícil- i, sobretot, del fluix assaig especial de festa major que havíem fet. Era molt important donar confiança a la colla en aquesta festa major, confiança castellera i confiança en el clima social per afrontar tots els reptes que teníem marcats.
El dia 30 vam ser-hi presents, de forma testimonial però vam ser allà i vam fer festa. Sobretot en dos moments: en el pilar de 5 a la plaça més castellera i a la processó: quin ambient de Festa Major, de dia gran, de dia important. Feia vint anys que no hi érem i a alguns se'ls hi van saltar les llàgrimes de l'emoció, encara més quan la plaça responia amb un gran aplaudiment el nostre pilar de cinc, simbòlic i sense pretensions, que vam alçar davant del balcó dels administradors. A la nit, l'Entrada, també va ser un moment molt especial.
El dia 31 va ser el nostre dia gran, enguany. Vam alçar el primer (i esperem que no l'últim) castell de vuit de la temporada, acompanyat de la preuada torre de set que també teníem pendent. I quin castell: el tres de vuit!!! El pare dels castells va arribar amb una pinya ben tancada per l'afecció de Vilafranca, amb una ascensió molt bona i amb el castell molt paradet i ben defensat a la baixada. Al descarregar-lo molta celebració, molta!!! Ens ho mereixiem, Xicots!!!
Felicitats Xicots!!! Gràcies Vilafranca!!! Hem fet una gran Festa Major, com altres anys ja havíem fet. Hem donat una bona imatge a totes les cercaviles i processons, ha pujat molta gent a fer castells i pilars que habitualment no puja, hem fet colla i hem fet festa gran i, el més important: hem fet castells bons!!! I Vilafranca ha vist que el dia 30 també hi podem ser i, sobretot, que hi volem ser. Això, a la llarga, serà un pas clau per a la colla.
En això dels castells, sovint una guspira es converteix en un gran incendi. Desitjo que la guspira d'aquest primer castell de vuit esdevingui un gran incendi de castells en forma de quatre de vuit, pilar de sis, torre de vuit amb folre,... Encara tenim dies per fer-ho, només cal que ho vulguem.
Vilafranca (29/08/09): p/4cam, 5/7, 4/7a, 3/7, p/5 Vilafranca (30/08/09): p/4cam, p/5 Vilafranca (31/08/09): t/7, p/6i, 4/7a, 3/8, p/5
Un cop passada la ressaca d'aquesta festa major, ja en el seu darrer dia, podem dir amb totes les lletres que ha estat molt bona per als Xicots.
A vigílies no arriscàvem ni un pèl i alçàvem uns castells de set pisos que tota la plaça va veure que anaven sobradíssims. Molt ben parats i amb bones mides. La consigna era no caure i reforçar mentalment la colla, que arribava tocada a plaça després dels fluixos resultats que portàvem -estem tenint un any difícil- i, sobretot, del fluix assaig especial de festa major que havíem fet. Era molt important donar confiança a la colla en aquesta festa major, confiança castellera i confiança en el clima social per afrontar tots els reptes que teníem marcats.
El dia 30 vam ser-hi presents, de forma testimonial però vam ser allà i vam fer festa. Sobretot en dos moments: en el pilar de 5 a la plaça més castellera i a la processó: quin ambient de Festa Major, de dia gran, de dia important. Feia vint anys que no hi érem i a alguns se'ls hi van saltar les llàgrimes de l'emoció, encara més quan la plaça responia amb un gran aplaudiment el nostre pilar de cinc, simbòlic i sense pretensions, que vam alçar davant del balcó dels administradors. A la nit, l'Entrada, també va ser un moment molt especial.
El dia 31 va ser el nostre dia gran, enguany. Vam alçar el primer (i esperem que no l'últim) castell de vuit de la temporada, acompanyat de la preuada torre de set que també teníem pendent. I quin castell: el tres de vuit!!! El pare dels castells va arribar amb una pinya ben tancada per l'afecció de Vilafranca, amb una ascensió molt bona i amb el castell molt paradet i ben defensat a la baixada. Al descarregar-lo molta celebració, molta!!! Ens ho mereixiem, Xicots!!!
Felicitats Xicots!!! Gràcies Vilafranca!!! Hem fet una gran Festa Major, com altres anys ja havíem fet. Hem donat una bona imatge a totes les cercaviles i processons, ha pujat molta gent a fer castells i pilars que habitualment no puja, hem fet colla i hem fet festa gran i, el més important: hem fet castells bons!!! I Vilafranca ha vist que el dia 30 també hi podem ser i, sobretot, que hi volem ser. Això, a la llarga, serà un pas clau per a la colla.
En això dels castells, sovint una guspira es converteix en un gran incendi. Desitjo que la guspira d'aquest primer castell de vuit esdevingui un gran incendi de castells en forma de quatre de vuit, pilar de sis, torre de vuit amb folre,... Encara tenim dies per fer-ho, només cal que ho vulguem.
2 comentaris:
Felicitats a tota la colla.
Tant als que s'estimen per davant de tot a la camisa que porten com als que per davant de tot s'estimen més a ells mateixos...
I sobretot, ara a no deixar-se perdre entre tants copets a l'esquena, que encara us oblidareu d'on veniu, qui sou i on voleu arribar...
M'hagués agradat sentir com cridàveu "Vilafranca, vilafranca, vilafranca!", però això de que ho facin els altres veig que encara us retreu una mica...
Felicitats per haver tret pit el dia 30, ja era hora que algú ens recordi que Vilafranca és de tots.
Salut Xicots i molts èxits,
Hola Anònim! Gràcies pel teu comentari que és certament intel·ligent i, alhora, un xic irònic. En qualsevol cas, gràcies!!!
Ens agrada que l'afecció ens faci arribar comentaris i tenir les orelles ben obertes als comentaris que arriben de fora la colla, si son sincers i assenyats, és una bona forma d'anar veient per on tirar.
Intentarem no oblidar, sobretot, a on volem arribar. Estem convençuts que amb ganes, seny, treball, temps i paciència podem arribar on sigui.
Publica un comentari a l'entrada