dimecres, 30 de setembre del 2009

La tenim (la foto).



Finalment algú que és sempre a tot arreu fent fotografies, en Fèlix Miró, va fer la foto d'en Manel Fuentes vestint la camisa vermella dels Xicots, que li van donar el grup de xicotes que estaven saltant i ballant a primera fila del concert del seu grup. En Fuentes, la va agafar i sense pensar-s'ho ni un moment, se la va posar fins a la fi de la cançó que estava cantant... Com es pot veure, no és de la seva talla però segur que molts convenim en què l'afavoreix molt, oi?

Gràcies, Manel, per la teva simpatia i bon rotllo del divendres passat, en el concert al Casino by Arcs. Gràcies per fer-nos passar una bona estona. Que sàpigues que a la colla n'hi ha un munt, de Manels, o sigui que ja ho saps, ja no vé d'un...

I un record per a la gent de The Stone Pony que va organitzar els actes. Felicitats pels 20 anys!!!


dimarts, 29 de setembre del 2009

Va de pilars i d'agulles.


Resultat:
Cerdanyola (27/09/09): p/4, 4/7a, 3/7a, 4/7, p/5.

La setmana passada va estar plena de pilars. La darrera sortida, d’agulles.


Dilluns vam fer un pilar d’aquells que no són importants per l’alçada, sinó pel que representen. Un pilar testimonial, de quatre pisos (vegeu foto) i de suport al Dia Mundial contra l’Alzheimer, que organitza cada any l’Associació Llambrusca. La Pilar, membre de la Junta d’aquesta associació, ens ha fet arribar un e-mail amb l’enllaç a la carta d’agraïment a tots els col•laboradors en els actes, que podeu llegir aquí mateix i que serà publicada en els mitjans de comunicació locals.

Dimarts, un altre pilar. La inauguració de l’oficina d’assegurances que dirigeix un company de la colla. Hi havia la presència de persones importants d’aquesta gran empresa i vam aprofitar per donar-nos a conèixer i explicar qui som i on volem anar. Vam fer dos pilars de quatre simultanis davant de l’oficina.

Divendres, encara un altre pilar. Vam anar a la sala de festes Casino by Arcs per fer un pilar de quatre al mig de la pista de ball i enfront de l’escenari. La sala, força plena, va aplaudir fortament. Va agradar, sobretot perquè és un lloc on no és vist i la sala respirava bon ambient pel que venia després: el concert de The Spring’s Team Band, el cantant del qual és el conegut Manel Fuentes. El pilar venia "a cuento" de què, el Club de fans de Bruce Springsteen, The Stone Pony, celebrava els seus 20 anys i va considerar que seria bonic emular el pilar que es va fer en un concert al Palau Sant Jordi i que Bruce va incloure en el vídeo del tema Waiting on a sunny day i també en un vídeo del concert de Barcelona del 2002. Tot seguit podeu veure aquest darrer vídeo on hi surt el pilar que sorprèn en Bruce, amb la xicota Gemma d'enxaneta (minut 3:30 aprox.):



El concert va estar força bé. El Manel Fuentes va estar simpàtic i fins i tot es va posar la camisa dels Xicots, que li va donar la Mariana. La veritat és que no era la seva talla... (esperem poder penjar una foto ben aviat)

Finalment diumenge, la diada castellera de la setmana. Vam fer dos castells amb l’agulla i els dos van anar força bé, tot i els moviments al peu del tres de set amb l’agulla que no va quedar ben lligat del tot. Després un quatre de set pesat va anar també força bé. Ànims a tots i a totes.

A veure si dissabte que vé tenim prou gent i prou tranquil·litat com per fer un pis més a Vilanova, a on hi anem convidats pels Bordegassos i amb una colla de nou al costat: la Colla Jove de Xiquets de Tarragona. Pot ser una bona diada, comptem amb tu!!!

divendres, 25 de setembre del 2009

Silenci?


Hi havia un programa de televisió al Canal 33 que es deia “Silencis?”. Era un programa culte, prou interessant i atractiu, que reflexionava al voltant del concepte "silenci". Sempre, en un dels moments de l’entrevista que feien a un convidat o convidada, hi havia un moment en el que li preguntaven: “una imatge que per a tu representi el silenci?”. Tot seguit, el vídeo del darrer programa que es va fer de "Silencis?".



Això ve a tomb d'alguns "silencis" que hem viscut darrerament. Un, el silenci a l'entorn de la nostra participació als actes del dia 30 d'agost, sobretot per part de molts mitjans de comunicació locals que ni ho van mencionar (no tots, La Fura va ser gairebé l'únic que si que en va fer esment). Un altre, el silenci a l'entorn del nostre primer tres de set amb l'agulla de la història, que no ha merescut ni ser mencionat als noticiaris de la ràdio i televisió locals, ni tampoc al "Va de castells"... Diguem una imatge que per a tu representi el silenci?


Aquest cap de setmana, actuació diumenge a Cerdanyola, quedem a les 10 h a Cal Noi-Noi i marxem a les 10:30 h. del lloc habitual. No et quedis en silenci i vine!!!


dilluns, 21 de setembre del 2009

La mini-pinya.


Resultats:
Reus (19/09/09): 3/7, 4/7, 3/7a, p/5.
Diagonal-Bac de Roda (Barcelona): 3/7, 4/7, t/6 id, t/6, p/5.

Farem avui un escrit una mica profund que en cap cas vol molestar a ningú sinó simplement fer reflexionar sobre la colla. A banda, mencionar la tímida alegria del primer tres de set amb l'agulla de la colla, un castell tapa-mancances ja que a Reus hi anàvem a fer castells de vuit.

Els
Xicots gairebé sempre hem anat justos de gent, això no és cap secret. Però a les darreres sortides aquest fet ha arribat a uns nivells alarmants. Mirat des de fora, es podria dir que deu ser que la colla no està motivada, aparentment. Si no vas a una sortida és perquè no et motiva, senzillament això. I no et motives per diferents raons. No analitzarem aquí aquestes raons, no és el lloc. Segur que hi ha molts factors tot i que alguns només en volen veure un. Però no és així, segur. N’hi ha diversos i amb responsabilitats de tots i totes.

Un fet: aquesta setmana ens han plegat dues quints que acabaven de fer el tres de vuit i la torre de set, i ho han fet sense donar explicacions a la resta de la colla, gairebé per sms i esquivant una resposta clara. Tothom té dret a plegar quan vulgui, faltaria més, però es fa difícil entendre aquesta decisió sobtada. Tota una entitat, tota una colla i tot un final de temporada dinamitat. Com s’explica això? La Tècnica confiava en elles, no hi ha hagut cap problema ni senyal d’alarma previ. No li trobem explicació plausible. És la seva decisió i s'ha de respectar però ens preguntem: que pot motivar més a un casteller o castellera que descarregar un tres de vuit a la més castellera? Que impulsa a fer-ho sense donar la cara a la colla? Hem d’empassar-nos aquestes coses i fer com si res? Hem d'anar al darrera? Hem d'implorar quelcom? Creiem que no ho hem de fer.

Sense adonar-nos, si ho fem, estem construint una colla amb una pell molt prima, dèbil, indefensa,... on qualsevol casteller, en qualsevol moment, es veu en cor de fer-li un pols a l’entitat, simplement pel fet del “jo” sóc imprescindible. Això ha portat que la frase més escoltada de l’any, ja des del mateix dia de l’Assamblea General, hagi estat el “si no això jo plego” o bé el “si això jo plego” o també el “plego fins que...”.

Cal que cadascú faci una reflexió profunda del que representa i significa ser casteller de la camisa vermella vilafranquina i del que vol que representi i signifiqui ser-ho. Hi ha uns personalismes i uns egos totalment fora de lloc quan el que fem és una activitat de grup, d’equip, de família... Si no agrada el projecte, el més normal és montar-ne un altre de millor per a la colla, discrepar si però mai destrossar. Cal que fem una colla amb els valors molt ben definits i que ens portin a no tenir límits, a ser una entitat més forta i més potent, orgullosa d'ella mateixa i on la gent que hi pentanyi no la vulgui deixar mai.

En una camisa castellera no hi ha galons, en una pinya tots i totes som iguals. Qui decideix és pura anècdota, el que compta és només, ras i curt, el que fa la colla. El que queda és el que han fet els Xicots de Vilafranca, no el que ha fet “fulanito” o “menganito”. Si no entenem això, amics i amigues, potser que ens dediquem al tennis o a fer piscines amunt i avall.

Per sort, hi ha molta gent a la colla -repeteixo molta- que ha superat aquest pas o que ja no l'ha hagut de superar mai perquè sempre ho ha tingut clar. La colla per davant del “jo”. La colla com a únic nom a defensar. La colla per qui em trenco les banyes i tenso els músculs a cada castell, la colla per la que crido visques després de cada èxit i ploro quan tenim un fracàs, la colla que tots volem ben amunt...

Visca la Colla de Castellers Xicots de Vilafranca.

dimecres, 16 de setembre del 2009

La Cyntia.


El passat dia 31 d’agost, a la tarda, vam tenir la visita, al local, de la Cyntia Maciel, ambaixadora de les colles xilenes, que està passant uns dies a casa nostra coneixent la realitat de diferents colles castelleres. Va fer obsequi a la colla d’un mocador dels castellers universitaris de Santiago de Chile, com es pot veure a la foto anterior.

Va ser una visita breu però molt amena, estàvem de Festa Major i havíem fet bons castells. La Cyntia, simpatiquíssima, es va mostrar molt interessada en conèixer diferents realitats castelleres, així com els nostres projectes d’integració social que estem treballant. També va fer una petita ullada al nostre local i vam fer un brindis amb cava per la salut del món casteller.

A la foto, es pot veure flanquejada pel President i el Relacions Públiques de la colla.


La internacionalització dels castells és un fet clar. S'hi està apostant, de forma decidida, per diferents colles i per diverses institucions públiques. S'hi han referit específicament persones importants de l'àmbit polític de casa nostra, destacant que és una de les accions a fomentar i impulsar. S'ha presentat una candidatura a Patrimoni cultural i immaterial de la Humanitat per la Unesco. I, sens dubte, és un repte que obrirà nous camins desconeguts per al món casteller i que portarà canvis, segur.

No podem badar i hem d'estar preparats per no quedar-nos fora però, al mateix temps, som conscients que exigeix donar molt de si, com a entitat. La consigna és, no badar. La nostra experiència de l'any passat en terres marroquines ens demostra que també hi podem tenir el nostre espai, però la realitat és que hauríem d'assolir certes bases prèvies per poder-hi tenir un lloc destacat, en aquest tema.

Pas a pas anirem fent camí...

dijous, 10 de setembre del 2009

Missatge del presi.

Devia estar estressat el noi, que se n'ha hagut d'anar a l'altra punta del món, ni més ni menys que a Nova York. Ens ha enviat un video, amb la visió d'enxaneta des d'una d'aquelles megatorres de Manhattan, on saluda a tots els Xicots i Xicotes... Es veu que per poc no els hi requisen la càmera, ja que un guarda els va cridar l'atenció per estar emparrats en una mena de pas elevat (al final del vídeo se sent una veu de fons).

Aprofitem per dir que si algun xicot
o xicota té algun vídeo que cregui interessant i que vulgui que el penjem al bloc, que l'envii al projectenou@gmail.com.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Castell de vuit, si senyor!!!


Resultats:
Vilafranca (29/08/09): p/4cam, 5/7, 4/7a, 3/7, p/5 Vilafranca (30/08/09): p/4cam, p/5 Vilafranca (31/08/09): t/7, p/6i, 4/7a, 3/8, p/5

Un cop passada la ressaca d'aquesta festa major, ja en el seu darrer dia, podem dir amb totes les lletres que ha estat molt bona per als Xicots.

A vigílies no arriscàvem ni un pèl i alçàvem uns castells de set pisos que tota la plaça va veure que anaven sobradíssims. Molt ben parats i amb bones mides. La consigna era no caure i reforçar mentalment la colla, que arribava tocada a plaça després dels fluixos resultats que portàvem -estem tenint un any difícil- i, sobretot, del fluix assaig especial de festa major que havíem fet. Era molt important donar confiança a la colla en aquesta festa major, confiança castellera i confiança en el clima social per afrontar tots els reptes que teníem marcats.

El dia 30 vam ser-hi presents, de forma testimonial però vam ser allà i vam fer festa. Sobretot en dos moments: en el pilar de 5 a la plaça més castellera i a la processó: quin ambient de Festa Major, de dia gran, de dia important. Feia vint anys que no hi érem i a alguns se'ls hi van saltar les llàgrimes de l'emoció, encara més quan la plaça responia amb un gran aplaudiment el nostre pilar de cinc, simbòlic i sense pretensions, que vam alçar davant del balcó dels administradors. A la nit, l'Entrada, també va ser un moment molt especial.

El dia 31 va ser el nostre dia gran, enguany. Vam alçar el primer (i esperem que no l'últim) castell de vuit de la temporada, acompanyat de la preuada torre de set que també teníem pendent. I quin castell: el tres de vuit!!! El pare dels castells va arribar amb una pinya ben tancada per l'afecció de Vilafranca, amb una ascensió molt bona i amb el castell molt paradet i ben defensat a la baixada. Al descarregar-lo molta celebració, molta!!! Ens ho mereixiem, Xicots!!!



Felicitats Xicots!!! Gràcies Vilafranca!!! Hem fet una gran Festa Major, com altres anys ja havíem fet. Hem donat una bona imatge a totes les cercaviles i processons, ha pujat molta gent a fer castells i pilars que habitualment no puja, hem fet colla i hem fet festa gran i, el més important: hem fet castells bons!!! I Vilafranca ha vist que el dia 30 també hi podem ser i, sobretot, que hi volem ser. Això, a la llarga, serà un pas clau per a la colla.

En això dels castells, sovint una guspira es converteix en un gran incendi. Desitjo que la guspira d'aquest primer castell de vuit esdevingui un gran incendi de castells en forma de quatre de vuit, pilar de sis, torre de vuit amb folre,... Encara tenim dies per fer-ho, només cal que ho vulguem.



L'HORA A VILAFRANCA


TRADUCTOR

ENS SEGUEIXEN

EN FORMEM PART

EL NOSTRE JOC

MITJANS DE COMUNICACIÓ

ENS HAN VISITAT

contador de visitas
 

© 2009 - Dissenyat per | MIRATGE COMUNICACIÓ - Tots els drets reservats