Decepció.

Resultat:

Màrtirs-Vilafranca (01/08/09): p/4 en cercavila, 5/7, i3/8, 3p/4 (1c)

Notícia a TV Vilafranca.

Dissabte, la Diada de Màrtirs, va ser decebedora. I no només per no haver pogut descarregar (ni tan sols carregar) el tres de vuit. Sobretot ho va ser per la manca d’ambulàncies a plaça, que no vam detectar fins que va caure el castell. Aquesta va ser la nostra errada: no verificar que hi fos, per circumstàncies diverses. Si ho haguéssim fet, no hauríem ni començat la diada, no hauríem intentat, ja no el tres de vuit, ni el cinc de set, evidentment. La diada es va acabar suspenent.

També volem deixar clar, assumint aquesta errada, que la diada de Màrtirs no era organitzada per nosaltres i que l’any passat ja havia estat organitzada per la mateixa comissió (segons ens van dir ells mateixos, l’any passat tampoc havien fet cap contractació d’ambulància). Estrany. Però ens sap greu per la gent de la nostra colla, que va respondre a la crida per intentar el primer castell de vuit i que venia molt motivada i amb moltes ganes. I també ho lamentem molt pels nostres companys a plaça, els Xiquets de Reus, que tampoc van poder intentar el seu programa ambiciós pel qual van venir un munt de camises, fet que demostra la seriositat amb la que s’havien pres aquesta diada. En certa manera, com amfitrions, ens sentim molt preocupats de què això hagi passat a Vilafranca.

La Junta hem posat ja mesures per que no torni a passar això. Mesures com enviar sempre el contracte d’actuació propi on hi mencionem la necessitat de la presència dels serveis sanitaris a plaça (a Màrtirs la “contractació” de la nostra colla va ésser de paraula per la coneixença que hi havia entre les parts) o posar una segona persona a la colla encarregada dels temes sanitaris, ja que fins ara n’hi havia només una i dissabte no hi era. Esperem, desitgem i confiem en que això no torni a passar, ni en una plaça on hi siguem els Xicots ni en cap altra plaça del món casteller.

Sobre els castells, dir que el cinc de set va tornar a ser excessivament treballat, amb un segon de la rengla patint en excés. Del tres de vuit, dir que les ganes de fer-lo, amb el ben agafat que el teníem, ens van jugar una molt mala passada. L’enxaneta es va encallar a nivell de terços i, quan el va superar, l’acotxador ja el teníem col·locat i animant a l’enxaneta a pujar. Allà hi va romandre més de vint segons, amb el tronc molt ben parat, mentre l’enxaneta va seguir enfilant escoltant només les paraules d’ànim i no les del Cap de Colla que va manar, per dues vegades, que es desmuntés el castell ja que s’estava allargant massa. El temps, en castells de vuit, és determinant.

Felicitem a la canalla. Tenir enxanetes, acotxadors i dosos que s’animin entre ells emociona. Veure com volen tirar amunt sempre i les ganes que hi posen, és impressionant. Estem segurs que arribaran aviat els èxits: ja hem mirat el tres de vuit de fit a fit i tots hem vist que fer-lo només és qüestió de polir algun detall i tenir més disciplina i cap fred que no ganes de fer-lo.

Felicitem també, amb rotunditat, a tota la colla. Perquè va ser a plaça, va fer pinya amb ganes i va fer un assaig, divendres, espectacular. Ens agradaria que ningú es decepcionés per no haver fet el tres de vuit perquè el farem ben aviat, acompanyat del quatre. Si hi som tots amb aquestes ganes no dubteu en què ho assolirem.