Avui festa.

Estem en ple centre neuràlgic de la temporada castellera. Dies intensos, amb assajos "guapos", activitats a dojo, sortides intenses amb tres compromisos aquest cap de setmana. La cosa promet.

Avui festa a Cal Noi-Noi, celebrem el 9è aniversari del nostre local social, inaugurat per aquestes dates d'agost de l'any 2000. Va ser un èxit engegar aquest local, ens va consolidar com a colla i segur que hi va tenir a veure amb la continuitat de castells de vuit que hem portat des de l'any 98. Per a tots els Xicots i Xicotes ha de ser un motiu de festa i d'alegria poder mantenir aquest espai nostre però que també és obert a tota la vila. La Banda del Drac posarà la música, després del Sopar Xicoter de germanor.

Aquest cap de setmana, Vila de Gràcia, Torrelles de Foix i Castellbisbal. Tres festes majors. La plaça gracienca és molt apreciada per nosaltres i hi anem amb moltes ganes. Torrelles, com La Llacuna -on enguany no hi hem actuat-, són places xicoteres, de l'interior del Penedès, molt trepitjada per les camises vermelles al llarg dels anys. Castellbisbal, que n'hem de dir, una altra plaça on fa molts anys que hi som presents al costat dels Minyons de Terrassa i on hi hem fet castells de vuit molt sovint. No hi pot faltar ningú, estem a una setmana de la Festa Major.

I ahir, quin gran assaig vam fer!!! La plaça de la Vila arbocenca va ser un marc bellíssim per fer-hi un molt bon assaig nostre. És tot un desig el poder-hi actuar aviat. Nosaltres molt bé, vam respondre a un assaig en dijous i fora de casa. Molt i molt bé, Xicots i Xicotes. Un bon ambient, una gran concentració a l'hora de fer els castells i ganes, moltes ganes. I una gran ajuda mútua per part d'uns Minyons amb els que hi tenim un "feeling" molt especial.

Tinc les proves a la memòria: 4 de 6 net, pilar de 6 sencer amb l'enxaneta a l'esquena del quart, 4 de 8 sencer fins a dosos, 3 de 8 sencer fins a dosos, torre de 7 sencera amb acotxador col·locat, torre de 8 amb folre fins a quints i molt poques mans a dalt. Crec que no me'n deixo cap.

Una anècdota: en Mario, un amic arbocenc afeccionat als castells que va observar tot l'assaig assegut en una terrassa, va venir a veure'ns somrient al final de l'assaig i ens va dir, cridant "molt bé Xicots! Però si esteu molt bé!!!" i ens va fer un parell d'apreciacions tècniques sobre el tronc... Resulta que abans de començar l'assaig, quan el vàrem trobar al bar fent un cafè, no li vàrem transmetre molt d'optimisme. Ens va donar molta energia el seu crit d'ànim. Gràcies Mario! I gràcies per fer dels Xicots la teva "segona colla" després dels teus Minyons arbocencs.