Dissabte vam ser-hi, com a colla castellera, al l'homenatge que l'Ajuntament de Valls i la família Català-Dalmau, van organitzar en memòria d'en Pere Català i Roca, historiador, fotògraf i amant dels castells. Dels castells de pedra -té una obra sobre els castells de pedra a Catalunya- i dels castells humans -és l'autor de l'obra de referència Món Casteller- i, com a fotògraf, autor de moltes belles imatges d'aquests temes i d'aspectes de la ciutat de Barcelona i de l'Alguer, entre d'altres.
Els Xicots actuals el coneixem, sobretot, perquè va col·laborar en el llibre que vam editar l'any 2003 titulat Joan Sol, l'home casteller. En aquest llibre, en Pere Català aporta la tercera visió d'en Sol, breu però directa i que rememora els anys 50, època en què es van conèixer. Sens dubte, el Pere ens deixa una obra de la que podem gaudir i aprendre dia a dia com a castellers i com a amants de les coses del nostre país.
Els Xicots, davant del Teatre Principal de Valls, hi vam aixecar un pilar de 4 en homenatge, ja al final de l'acte de dissabte. Juntament amb les dues colles de Valls, els Castellers de Barcelona i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau (Tarragona). Vam tenir el goig i l'honor de representar la nostra vila en aquest senzill però emotiu acte. A més, quines coses, el primer castell amb camisa i a plaça de la temporada i del Projecte Nou ha estat un castell a Valls, on tant poques vegades s'hi pot actuar... Una curiositat simpàtica.
2 comentaris:
Carta oberta a Pere Català Roca.
Estimat Pere,
El temps anat passant i les nostres vides terrenals no s’han creuat. Era una d’aquelles coses que sempre tens pendents de fer però que mai acabes d’executar. He exhaurit el pas dels dies i anys, i serà d’aquelles coses que mai em perdonaré.
Tenia moltes ganes d’escoltar de la teva veu aquelles coses que expliques el llibre sobre el Sol. Estic segura que moltes s’han quedat en el tinter. Em consola pensar que allí on estiguis hagis trobat a tots aquells que t’han estimat i que van marxar abans que tu, entre ells el meu avi. De ben segur podreu fer tertúlies que només vosaltres dos sou capaços d’entendre.
La teva mirada artística en cada una de les parts de la vida que tu has escollit ens ha deixat un arxiu tan poderós que els catalans mai et sabrem agrair.
Un dia vaig llegir que no t’agradava massa ficar peus de foto perquè argumentaves en bon criteri, que una foto ha de parlar sola. Jo que sóc xerrameca de mena m’he quedat sense paraules. Només et puc dir “GRÀCIES”.
Atentament,
Mar Roca
- neta del Sol-
Hola Mar. Paraules amb força i sentiment, les que escrius. A mi m'entristeix força quan mor algú ja gran d'edat, encara que no el conegui. Amb ell mor una part de món que ja no tornarà més.
Per sort, en Pere Català ens deixa escrits i fotografies que ens recordaran el seu món i faran que, almenys, ens el puguem imaginar, com jo mateix feia l'altre dia al veure fotos castelleres d'en Pere... M'imaginava com deuria ser la plaça del blat, fa 40 o 50 anys, amb els primers tresos de vuit del segle o pilars de 6,... El Sol, el Català i tants altres, molts encara vius, parlant i discutint de castells.
Publica un comentari a l'entrada