La setmana passada va ser la primera setmana de la Kinzena Poetika, quinze dies de poesia en diferents locals i espais de la vila, sempre lligats amb el tipus de recital poètic que s'hi farà. Un certamen que arriba a la seva novena edició amb el lema "Sempre hi haurà poesia".
A Cal Noi-Noi, la sala d'assaig, va acollir el recital de dissabte passat al vespre de la Kinzena, a càrrec de tres noies que, darrera el nom A Manta, van presentar l'espectacle Deixeu parlar la terra. Cal Noi-Noi feia goig, de veritat. I es van acabar les cadires, una seixantena de persones van venir a presenciar l'acte, de les quals només quatre érem de la colla. Amb el bar tancat, s'entrava al local pel llarg passadís lateral i s'arribava a un espai únic, íntim, silenciós i calm per sentir la música i la veu femenina descrivint-nos el patiment de la terra, la destrucció dels camps i de la forma de viure a l'horta valenciana, mentre observàvem fotografies que ens feien més propers els textos. L'acordió diatònic, la dolçaina, les simbombes i altres instruments també van sonar entre les parets que normalment acullen les veus i els crits de la colla al muntar un castell o, també, al celebrar-lo. Els aplaudiments, aquesta vegada, van anar a les tres noies que actuaven.
A Cal Noi-Noi, la sala d'assaig, va acollir el recital de dissabte passat al vespre de la Kinzena, a càrrec de tres noies que, darrera el nom A Manta, van presentar l'espectacle Deixeu parlar la terra. Cal Noi-Noi feia goig, de veritat. I es van acabar les cadires, una seixantena de persones van venir a presenciar l'acte, de les quals només quatre érem de la colla. Amb el bar tancat, s'entrava al local pel llarg passadís lateral i s'arribava a un espai únic, íntim, silenciós i calm per sentir la música i la veu femenina descrivint-nos el patiment de la terra, la destrucció dels camps i de la forma de viure a l'horta valenciana, mentre observàvem fotografies que ens feien més propers els textos. L'acordió diatònic, la dolçaina, les simbombes i altres instruments també van sonar entre les parets que normalment acullen les veus i els crits de la colla al muntar un castell o, també, al celebrar-lo. Els aplaudiments, aquesta vegada, van anar a les tres noies que actuaven.
A més, dijous passat, el nostre actual cap de colla va ser protagonista de la Kinzena ja que va ser l'encarregat de cantar les Cançons de companyia, recital que va tenir lloc a l'Auditori del Vinseum. Eren ell, a la veu i guitarra,i el seu germà David, un crack tocant, al piano de cua. Va ser un recital preciós, de nivell, que va agradar molt als assistents i que va ser llargament aplaudit en una llarga ovació final. Felicitats, doncs, al cap de colla per la seva vessant musical que compatibilitza amb la castellera.
Punxa aquí i accedeix a un blog de poesia on es poden veure vídeos i poemes de la Kinzena Poetika. No us el perdeu!!!
Punxa aquí i accedeix a un blog de poesia on es poden veure vídeos i poemes de la Kinzena Poetika. No us el perdeu!!!
2 comentaris:
Té tota la raó,sr.Xicot,els meus post ultimament no són gaire lluits,però vosté tampoc s´hi llueix gaire,més aviat s´assembla al blog de vilafranca televisió...jejeeje
Bon dia Sr. Subrrealista!!!
També té raó vostè. M'ha sortit un post bastant ensopit... Però mira, el Sr. Xicot també té dies poc inspirats... :-)
Publica un comentari a l'entrada