Una loteria.

Es fa difícil escriure quelcom en circumstàncies tan tristes com en les que ens trobem, novament enguany, immersos els Xicots: l'Íker, el fill de na Mari, la soferta quint de castells de vuit, ens va deixar ahir, a l'any i mig d'edat. S'afegeix a altres familiars, excessius, de diversos membres amb camisa de la colla que han finit des de fa un any. Hom es pot imaginar que, a dos dies del sopar de la colla 2009, les ganes de fer-lo són nul·les i l'ambient no serà el de festa que tots desitgem, al contrari, igual que l'any passat ja va succeir amb la partida, a primers de novembre, de la nostra estimada castellera Ariadna.

Només fer arribar una forta abraçada als pares, germans, família i a tots i cadascú dels Xicots i Xicotes, per superar aquests duríssims moments de la millor manera possible. Malgrat tot, la vida continua, no s'atura mai, cal mirar endavant perquè no hi ha altra sortida.

Sense ànims de victimisme, ara només falta que enguany, amb tot el que ens ha arribat a passar (i no parlem només de desgràcies com aquesta sinó de molts altres fets dissortats), ens toqui la loteria. El volem escriure i en negreta: 03698. Si hi hagués un equilibri universal, hauria de passar.

Ànims.